Actuació a Gurb amb els Nyerros de la Plana

Avui  els Castellers de Castelldefels hem anat fins a Gurb per actuar amb els Nyerros de la Plana amb motiu de la Festa de l’Arbre. Era una actuació molt primerenca i sabíem que ens arriscàvem acceptant-la, perquè portem pocs assaigs i estem molt verds encara.  Tanmateix, érem l’única colla convidada, i per això no podíem fallar, i al final hi hem anat sense prou canalla i amb poques camises grogues, disposats a fer només un parell de pilars, fer pinya als Nyerros i tornar cap a casa.

Les coses, però, han sortit una mica més bé del que ens pensàvem. Només arribar, els amfitrions ens han convidat a un bon esmorzar de pa torrat amb botifarra i xocolata calenta amb coca de sucre. Ja amb la panxa plena, hem descarregat, juntament amb els Nyerros, el pilar de benvinguda. Tot seguit hem ajudat els Nyerros a intentar un 3 de 6 amb agulla, que ha quedat en intent per indecisió de la canalla. Llavors ha arribat la sorpresa. El nostre cap de colla ha decidit que teníem prou gent per intentar un 3 de 6, tot i que la canalla que teníem no estava preparada. Sabíem que podia tirar-se enrere, però ho havíem de provar. I ho hem provat, i l’aixecadora s’ha fet enrere, però el castell estava molt maco i molt parat.

Després, els Nyerros han descarregat un 3 de 6 i han tornat a intentar el 3 de 6 amb l’agulla, però els ha tornat a quedar en intent. Per acabar, i veient que totes dues colles teníem mancances, hem decidit unir esforços i aixecar un 4 de 6 de germanor, un castell molt parat que s’ha descarregat sense problemes i que ha servit per aixecar una mica els ànims de la colla.

Ara cal treballar molt als assaigs per tenir a punt pinya, tronc i canalla per a la propera sortida, que serà el 13 d’abril a Begues, amb motiu del bateig de la colla local.

 

Diumenge de pilars i manualitats

Ahir diumenge els Castellers de Castelldefels vam assistir al partit amistós en benefici de La Marató de TV3 2012, al Camp de Futbol dels Canyars de Castelldefels. El partit el disputaven actors i actrius, presentadors de televisió i ex-jugadors de futbol.

Vam aixecar dos pilars, un abans de començar el partit i un altre a la mitja part. Vam aprofitar, també, per fer-nos fotos amb els famosos.

Per la tarda, ens vam reunir al local de l’ACPC per fer un taller de manualitats pensat per produir material per vendre a la paradeta durant les actuacions. Érem pocs, però vam fer molta feina! Molt aviat, doncs, podreu trobar productes molt originals i ben diversos a la nostra paradeta. Quan assistiu a alguna de les nostres actuacions, busqueu-la!

I diumenge vinent, 17 de març, participarem en la Festa de l’Arbre de Gurb, al costat dels Nyerros de la Plana. Portarem encara pocs assaigs, però serà una bona oportunitat d’escalfar motors per encarar bé la nova temporada, que ja arrencarà amb força el mes d’abril.

Pilar de dones pel Dia Internacional de la Dona

 

Divendres passat 8 de març a les vuit del vespre, les dones castelleres dels Castelleres de Castelldefels van aixecar un pilar de 4 a la Plaça de l'Església de Castelldefels, davant de l’Ajuntament, per commemorar el Dia Internacional de la dona Treballadora. Gairebé sense públic, amb molt poca pinya i amb una enxaneta molt novella – l’Àfrica -, que s’estrenava a plaça, però que va pujar sense por i molt decidida, les nostres dones castelleres van voler donar el seu suport a una diada que ens recorda a tots que encara hi ha molt camí per fer per aconseguir la igualtat de drets de les dones al món laboral en concret i a tots els àmbits en general.

Els castellers també juguem a futbol

 

El cap de setmana passat, els Castellers de Castelldefels vam assistir, per quart any consecutiu, al Torneig de Futbol Intercasteller, que enguany se celebrava a la població de Salt, al costat de Girona.

Aquest cop ho havíem de fer molt i molt bé si volíem igualar o superar la sisena posició en què vam quedar l’any passat al Torneig que es va celebrar a Guissona, un Torneig amb 32 colles participants que comença sempre dissabte al matí i acaba diumenge al migdia amb un gran dinar de germanor. A la nit de dissabte, a més, no falta mai un bon concert, amb molta gresca i més d’un pilar.

Vam començar amb molt bon peu, ja que vam aconseguir classificar-nos entre els setze primers. La lluita per a vuitens, però, la vam perdre a la tanda de penals contra els Moxiganguers d'Igualada, un dels moments més emocionants del cap de setmana.

Cal fer especial esment de l’afició, els “Supporters Grocs”, que van saber animar l’equip amb els seus càntics i banderes, tot i que diumenge ja no els quedava gaire veu ni energies, després d’una nit molt llarga, amb molta música i un ambient gèlid que obligava a moure’s i a ballar per no quedar congelat.

Com sempre, una molt bona experiència que marca la fi de les vacances d’hivern dels castellers i l’inici dels assaigs per preparar la nova temporada, que esperem que sigui la millor de la història dels Grocs.

Avui, més que mai, volem tocar el cel

Diuen que l’enxaneta, quan corona el castell i fa l’aleta, pot tocar el cel.

Ahir, la mare del David - el nostre cap de colla fins fa ben poc - se’n va anar al cel. I és per això que, avui, volem aixecar un castell ben alt, perquè l’enxaneta pugi i li faci pessigolles als peus, i la saludi, i l’abraci de part de tots nosaltres.

I volem també fer una gran pinya, la més gran, més forta i més sòlida que hem fet mai, per ajudar el David a tirar endavant  i seguir construint la seva vida, talment com es construeix un castell, amb molta força, equilibri, valor i seny.

Avui , més que mai, volem tocar el cel per dir-li a l’Antònia que el seu fill segueix lluitant i segueix vivint intensament com ella ho va fer tota la vida. Avui, més que mai, volem arribar allà dalt, encara que sigui només per un instant, per acomiadar-nos de l’Antònia com cal.

David, la nostra aleta i el nostre petó són, avui, per la teva mare. Que descansi en pau.

Primera actuació de la temporada!

Avui diumenge 20 de gener, els Castellers de Castelldefels hem actuat a Begues, on celebraven la seva Festa Major d’Hivern.

Tot i que no començarem els assaigs fins al mes de març, quan els nostres companys de Begues ens van demanar  si podíem pujar a fer pilars i algun castell, no vam poder dir que no. El Encantats de Begues, una colla nova que molt aviat es batejarà, i de la qual en som una de les colles padrines, ens van ajudar, i molt, durant tota la temporada passada, i ara ens tocava a nosaltres tornar-los el favor, tot i que, per nosaltres, fer castells no és cap esforç, ben al contrari!

L’actuació ha començat al volts del migdia davant l’església, amb dos pilars de 4 de benvinguda simultanis de les dues colles. A continuació, hem descarregat el primer 3 de 6 de la temporada. Després ha començat la cercavila, amb les dues colles castelleres al capdavant, seguides dels grallers de Castelldefels i Begues i els gegants i capgrossos de Begues. Durant la cercavila, que ha acabat davant de l’Ajuntament, totes dues colles hem aixecat pilars de 4. Ja a l’Ajuntament, hem descarregat el primer 4 de 6 de la temporada i, per acabar, totes dues colles hem descarregat dos pilars de 4 simultanis de comiat.

Un dia important per a la nostra colla, que  és l'única que ha descarregat castells a Begues en els darrers 15 anys. Important, també, perquè amb poques camises, un sol assaig, i algun kilo de més per culpa dels àpats nadalencs, hem descarregat dos castells de 6 amb solvència, i això vol dir que anem per bon camí per aconseguir els nostre objectiu per aquesta temporada: consolidar els castells de 7. Això sí, seguim sent pocs, i per això és tan important que tots els membres de la colla ens comprometem i fem tots els esforços per assistir tant als assaigs com a les actuacions. Entre tots i totes ho aconseguirem. Som-hi Grocs!

Les Colles del Baix no som prou importants

El dia 2 de gener, els Castellers de Castelldefels vam participar, amb la resta de colles del Baix Llobregat, en el partit Catalunya-Nigèria que es disputava a l‘Estadi Cornellà-El Prat. A la mitja part, vam aixecar nou pilars simultanis, dels quals cinc van desplegar una gran tela groga i quatre en van desplegar una de vermella, per formar, tots junts, una gran senyera, al so de la música dels grallers i tabalers de totes les colles, que van tocar plegats.

Sembla prou important, oi? Doncs el dia següent vam fer una cerca per la xarxa i vam visitar les pàgines dels principals diaris del nostre país, i en tots ells vam trobar referències a la quantitat d’estelades que hi havia a la graderia, a les estelades gegants que es van desplegar en diverses ocasions durant el partit, a les pancartes, a la senyera que lluïa la façana de l’Estadi… De tot això en parlaven la majoria de mitjans, tant a la xarxa com a les edicions en paper, però cap ni una – tret del diari Sport i alguna publicació local o d'àmbit casteller - feia referència a la nostra actuació. I això per què? És més important una pancarta que l’esforç de 500 castellers, que vam haver de sortir abans de la feina o demanar festa per arribar a temps a l'assaig previ a l'actuació, que vam haver de lluitar per aconseguir prou entrades per a tothom, que vam haver de fer un exercici brutal de coordinació i comunicació entre les diverses colles, que vam perdre temps i energia en mirar de fer arribar la notícia a tots els mitjans, sense obtenir-ne cap resposta? I la il·lusió de tots aquests castellers i castelleres, on queda? No és prou important això per als mitjans? Hauria estat diferent si els pilars els haguessin aixecat colles de primera línia?

L’ocasió – un partit de la selecció catalana, que no és oficial i que lluita per ser reconeguda com a tal – i l’escenari – l’Estadi del RCD Espanyol, ubicat al Baix Llobregat, una comarca amb un alt índex d’immigració – feien pensar en una simbiosi perfecte amb les Colles del Baix, modestes i desconegudes per a la majoria. Semblava una bona idea, oi? La gent i els mitjans veurien el paral·lelisme i, per una vegada, ens farien una miqueta de cas, tal i com han fet amb la Selecció catalana de futbol, que, durant uns dies, ha acaparat els mitjans, tot i que no hagi estat més que un miratge, i que la resta de l’any romangui desapareguda.

Somniàvem amb el nostre propi miratge, però només vam trobar un desert immens.