Orgull groc

Avui els Castellers de Castelldefels hem actuat a casa nostra amb motiu de la Festa Major d’Hivern, i ho hem fet amb l’ajuda dels companys del CRUC, d’alguns membres del Club de Bàsquet Castelldefels, dels companys castellers dels Encantats de Begues i de les colles que han compartit plaça amb nosaltres: els Laietans de Gramenet, els Vailets de Gelida i els Carallots de Sant Vicenç.

Es difícil, molt i molt difícil, descriure el que hem sentit avui els Grocs. Avui ens ho jugàvem tot i no ens hi jugàvem res. Després d’una temporada increïble, indescriptible, en què hem descarregat més castells que en la suma de les quatre temporades anteriors, en què hem recuperat el pilar de cinc i el 3 de 7, en què hem fet proves de 5 de 6 i 2 de 6 nets que ens fan somniar amb un 5 de 7 i una torre de set que ja són a tocar, en què hem renovat els troncs i els hem alleugerit , en què hem donat les regnes a gent molt jove - però molt valenta - que ha demostrat que ho pot fer, en què hem augmentat el nombre de canalla substancialment, en què hem aconseguit una pinya molt tècnica que treballa de valent, després d’una temporada de somni en què hem assolit fites inimaginables per a la majoria de nosaltres quan la vam començar ara fa una quants mesos, avui ho hem descarregat tot. Volíem dos castells de 7 i dos castells de 7 hem tingut. Volíem un castell inèdit a la colla - el 5 de 6 amb l’agulla – i un 5 de 6 amb l’agulla hem tingut. Volíem el vano de cinc, i un vano de cinc hem tingut.

Avui no calia descarregar-ho tot. De fet, encara que no haguéssim descarregat res, la feina ja estava feta i mot ben feta. No calia res més. Tot i això, ho hem fet. Hem acabat la temporada amb la millor actuació dels últims divuit anys, amb una plaça a vessar que ha vibrat amb nosaltres, que ha patit amb nosaltres i que ha celebrat l’èxit amb nosaltres.

Ara fa just cinc anys, escrivíem una crònica en què narràvem l’emoció viscuda en descarregar la torre de 6 i el pilar de 5 per primera vegada d’ençà de la recuperació de la colla. En aquella crònica parlàvem de les llàgrimes de la Núria, que en aquell moment feia de crossa. Avui la Núria ja no és dels Grocs, però avui era a plaça, com una castelldefelenca més, per gaudir de l’actuació i donar-nos suport. I, avui, la Núria ha tornat a plorar quan hem descarregat el primer castell de 7. Les llàgrimes de la Núria simbolitzen el passat i el present, tot allò que hem estat i el que ara som. I les llàgrimes de l’Helena – la quarts més jove de la colla –, llàgrimes d'alegria vessades després de descarregar un 4 de 7 que s’ha hagut de defensar fins al final, simbolitzen el futur de la colla, una colla que es pot ben bé dir que ha ressorgit de les cendres i, amb molt d'esforç i molta feina, ha tornat a guanyar-se un lloc al món casteller.

Avui ho hem aconseguit perquè ens ho hem cregut, perquè hem lluitat fins al final i perquè ENS HI HEM DEIXAT LA PELL. 

Escalfant motors a Sant Vicenç

Diumenge passat els Castellers de Castelldefels vam anar a Sant Vicenç els Horts per participar en la I Diada dels Carallots, juntament amb els Vailets de l’Empordà i la Colla Jove de l’Hospitalet.

La diada va començar amb un pilar caminat dels Carallots, amb què van entrar a la Plaça de l’Ajuntament, seguit dels pilars de 4 de benvinguda de la resta de colles.

Va ser una diada llarga i una mica accidentada, marcada per la bona actuació dels Carallots, que van aconseguir el seu objectiu en descarregar el seu primer 2 de 6, a més del  5 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla, tot i que van fer llenya amb el 4 de 7 i el pilar de 5.

Als Grocs, com ja és tristament habitual, ens faltava gent a la pinya, i això va impedir que intentéssim cap castell de 7 pisos. Malgrat tot, vam completar una actuació de tres castells – 4 de 6 amb l’agulla, 2 de 6 i 3 de 6 amb l’agulla -  amb molta seguretat i solvència. I, per rematar la feina, vam descarregar el cinquè pilar de 5 de la temporada.

Una  actuació, doncs, que ens va servir per acabar de consolidar els troncs dels castells de 7 i per escalfar motors de cara a l’important cita que tenim diumenge vinent a les 13.00 h a casa nostra, a la Plaça de l’Església, amb motiu de la Festa Major d’Hivern.

Ja tenim el 3 de 7!

“Em sento molt bé”. Són les paraules de la Nerea, enxaneta dels Castellers de Castelldefels, paraules que escrivia després de descarregar el 3 de 7 ahir a Granollers, un 3 de 7 que s’ha fet esperar 15 anys!

I així ens sentim tots avui. Ens sentim molt bé, perquè ahir vam tornar a fer història, perquè vam tornar a completar la millor actuació de la temporada i dels últims quinze anys, perquè vam descarregar un castell que no descarregàvem des del 1998, perquè el vam acompanyar d’un 5 de 6 i un 2 de 6 molt solvents i perquè ho vam arrodonir tot descarregant el quart pilar de 5 de la temporada.

I què podem dir del 3 de 7? Rodonet, parat i amb bones mides, ni massa lent, ni massa ràpid, amb la rengla, això sí, una mica entrada, i lleugerament tremolós, sobretot a la baixada, moment en què les emocions contingudes lluitaven per sortir. I una canalla molt i molt valenta, quarts i terços molt concentrats i  segons i baixos ferms com roques, gràcies a una pinya groga collonuda que els va saber mantenir en posició. En definitiva, una sensació de “no ha estat tan difícil” que obre les portes a futurs intents.

Ahir, doncs, a la Plaça de la Porxada de Granollers, i gràcies, en gran part, a la gran ajuda dels Xics a les pinyes, els Castellers de Castelldefels ens en vam sortir. I ens vam sentir orgullosos, feliços, satisfets, emocionats i esperançats. Després de lluitar dia a dia contra la manca de gent a les pinyes, el poc compromís d’alguns, la impotència que genera veure’ns incapaços de fer créixer la colla, i les mil i una dificultats amb què convivim a diari les colles petites, ahir ens vam sentir compensats i recompensats. I així ho vam demostrar, amb crits, llàgrimes, abraçades i càntics.

La temporada passada ja vam viure, també, una fita histórica quan vam descarregar el 4 de 7, després de quinze anys sense aconseguir-ho. Malauradament, enguany l’hem intentat vuit vegades i només l’hem pogut carregar en una ocasió. La temporada, però, encara no s’ha acabat per als Grocs. Diumenge 1 de desembre actuem a Sant Vicenç dels Horts i el 8 de desembre tenim una de les cites més importants de la temporada: l’actuació a casa nostra amb motiu de la Festa Major d’Hivern. Serà el moment de signar una temporada increïble i inoblidable amb el millor final dels finals possibles. Serà el moment de tornar a descarregar aquest 4 de 7 que tant ens està costant i de repetir la gesta d’ahir amb el 3 de 7. Serà el gran moment dels Grocs, moment que ens agradaria compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes de Castelldefels.

Som-hi Grocs! Ens hi deixarem la pell!

 

100 pilars de 5!

La diada castellera d’ahir diumenge a Sant Feliu de Llobregat va ser especialment emotiva per als Castellers de Castelldefels.

Després dels pilars de benvinguda de les tres colles participants – Castellers de Cerdanyola, Castellers de Castelldefels i els amfitrions, els Castellers de Sant Feliu -, en primera ronda la tècnica va decidir intentar un 4 de 6 amb gent novella al tronc, construcció que vam descarregar amb prou solvència, tot i que al cap de colla no li va agradar gens el guirigall que se sentia al tronc. En segona ronda vam descarregar un 5 de 6 molt parat, en bona part gràcies a la gran ajuda dels companys de les altres dues colles. Per acabar, vam descarregar un 3 de 6 amb l’agulla, també molt parat i amb molt bones mides.

La destresa i rapidesa de la canalla van ser claus en la bona actuació dels Grocs, i des d’aquí volem felicitar-los a tots i totes per la seva gran actuació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La diada, però, encara no havia acabat. Faltava la cirereta del pastís: el pilar de 5!

Enguany ja l’havíem descarregat dos cops a plaça i uns quants més a l’assaig, però aquest era especialment important, perquè es tractava del pilar de 5 número 100! de la història de la colla. El vam carregar sense patir gaire, però la baixada va ser una altra cosa. Més tremolós que els anteriors, el segon i la pinya van haver de treballar de valent per aturar-lo mentre es descarregava.

L’esclat d’alegria, un cop aconseguit, va ser unànime.

Ara toca assajar amb ganes i aconseguir més gent per a la pinya per seguir tirant amunt. Propera parada: dissabte 9 de novembre a Granollers.

 

Sis rondes, sis castells descarregats

 

El cap de setmana passat els Castellers de Castelldefels vam tornar a fer doblet. Dissabte vam assistir, per quart any consecutiu, a la Trobada de la Tardor de Santa Coloma de Gramenet, al costat dels Castellers de Rubí, els Castellers de Viladecans i els Castellers de Santa Coloma. El cert és que aquesta plaça no ens ha portat massa sort en el passat i que no hi havíem aconseguit descarregar mai els tres castells. És per això que hi anàvem amb il·lusió, perquè els de Santa Coloma són uns bons amfitrions i hi tenim molt bona relació, però també amb certa recança, perquè temíem que, una vegada més, les coses no anessin bé. Per començar, ens faltaven algunes peces del tronc i unes quantes més de la pinya - de fet, no arribàvem a les quaranta camises - i això ens impedia intentar castells de 7, o el 5 de 6 o el pilar de 5.
En primera ronda, doncs, vam intentar el 4 de 6 amb l’agulla, que vam descarregar sense cap dificultat. En segona ronda vam intentar un 2 de 6 - amb un acotxador i una dosos que s’estrenaven com a tals en aquesta construcció - que vam aconseguir descarregar al segon intent, tot i que va tremolar una mica més del compte a la baixada. Ja en tercera ronda, vam intentar el 3 de 6 amb l’agulla, construcció que també vam descarregar amb absoluta solvència. Havíem aconseguit trencar, per fi!, el malefici. No hem d’oblidar, però, els pilars de 4 de benvinguda i de comiat, tots dos descarregats i tots dos molt especials. El primer perquè s’hi estrenava un segon molt jove i molt novell, el Sheikh, que va aguantar molt bé no només el pilar, sinó també els comentaris burletes sobre els pantalons bermudes a quadres que portava.  I el segon perquè va ser un pilar de dones, des del baix fins a l’enxaneta, que es va culminar amb un mocador rosa com a símbol de la lluita contra el càncer de mama.

Ja amb els deures de dissabte fets, diumenge al matí vam assistir a la Diada del 13è aniversari de la Colla Jove de L’Hospitalet de Llobregat, juntament amb els Carallots de Sant Vicenç. En aquesta ocasió tampoc érem gaire més de quaranta camises i seguien faltant peces importants, tant al tronc com a la pinya, i és per això que es va optar pel 3 de 6, el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla. Tots tres castells es van descarregar sense dificultats.

Així doncs, un cap de setmana amb molt poques camises, però amb els objectius assolits. Si en voleu saber més detalls i riure una estona, no us perdeu els primers videoblogs de les actuacions castelleres dels Grocs!

19 octubre 2013 - Vlog Santa Coloma de Gramenet @ElsGrocs  

20 octubre 2013 - Vlog L'Hospitalet de Llobregat @ElsGrocs

La propera parada és diumenge vinent, 27 d’octubre, a Sant Feliu de Llobregat, on actuarem al costat dels Castellers de Cerdanyola i els Castellers de Sant Feliu i on esperem comptar amb moltes més camises.

 

Cap de setmana cent per cent groc!

El cap de setmana passat els Castellers de Castelldefels vam tenir molta feina i la vam fer molt ben feta.

Per començar, dissabte per la tarda vam assistir, en qualitat de padrins, juntament amb els Castellers de Sant Feliu i la Jove de Barcelona, al bateig dels Castellers de Viladecans, que van aconseguir descarregar els tres castells que van intentar – 4 de 6, 3 de 6 i 3 de 6 amb l’agulla – i es van guanyar, doncs, el dret a portar la camisa de color verd poma que, d’ara endavant, identificarà aquesta nova colla del Baix Llobregat. Nosaltres vam fer una actuació modesta, però molt digna, si tenim en compte que no arribàvem a les quaranta camises. Vam començar amb el 3 de 6 amb l’agulla, seguit del 4 de 6 lleuger i, per acabar, el 3 de 6, també lleuger, amb la vista ja posada a les construccions de 7. El més destacat de la diada va ser, però, el pilar de 5 que vam carregar i que no es va considerar descarregat perquè l’enxaneta es va despenjar quan començava a baixar.

El cap de setmana, però, encara no havia acabat. Així doncs, diumenge al matí vam seguir amb la nostra activitat castellera i vam assistir, juntament amb els Vailets de Gelida i els Xicots de Vilafranca, a la Diada Solidària que es feia a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca del Penedès per recaptar fons per a la Fundació Alba, una organització que lluita contra el càncer infantil.

En aquesta ocasió érem unes quantes camises més, tot i que, ni de bon tros, les que hauríem de ser si volem ser colla de 7. Tanmateix, després de descarregar la torre de 6 en primera ronda,  vam poder intentar, gràcies a l’ajuda dels Xicots i dels Vailets a les pinyes, i per setena vegada ja aquesta temporada, el 4 de 7, una construcció que enguany només hem aconseguit carregar en una ocasió. El castell va quedar novament, però, en intent desmuntat. En tercera ronda vam descarregar un 5 de 6 molt parat i amb molt bones mides i, en la ronda de repetició, el 4 de 6 amb l’agulla. Per tancar l’actuació, vam tornar a provar el pilar de 5 i, aquest cop sí!, el vam descarregar sense massa dificultats. I enguany ja en van dos!

Un cap de setmana, doncs, molt productiu, en què vam aconseguir descarregar tots els castells de la gamma de sis, a més del pilar de 5, i en què vam tornar a fer la millor actuació de la temporada, demostrant que cada dia anem una mica més amunt, qualitativament parlant, tot i que encara hem de fer molta feina per aconseguir fer gran la colla.  

El proper cap de setmana descansem, però el següent tornem a fer doblet: dissabte 19 a Santa Coloma de Gramenet i diumenge 20 a l'Hospitalet de Llobregat.

Canalla novella i poques mans a Sant Cebrià

Ahir diumenge al migdia, els Castellers de Castelldefels ens vam desplaçar fins a Sant Cebrià de Vallalta per participar, juntament amb els Castellers de Rubí, en la Cercavila de Festa Major i posterior actuació castellera d’aquesta bonica població del Maresme.

La ballada de gegants i l’actuació castellera es van fer, com l’any passat, al camp de futbol, un lloc poc habitual per fer castells. Vam començar la diada amb els tradicionals pilars de benvinguda, als quals s’hi van sumar alguns membres dels Castellers de la Vallalta – una colla en formació de la zona - que van aixecar un pilar de 3. 

Érem menys de quaranta camises i ens mancaven alguns membres del tronc, però, gràcies a l'ajuda dels companys de Rubí i de la Vallalta, vam aconseguir descarregar amb solvència els tres castells que vam intentar: 4 de 6, 3 de 6 i 3 de 6 amb l’agulla, a mes dels dos pilars de 4 de benvinguda i de comiat. Una boníssima actuació, doncs, tenint en compte les circumstàncies, que ens va servir, també, per provar la canalla més novella.

Ara toca assajar fort i amb ganes per preparar les dues sortides del proper cap de setmana: el bateig dels Castellers de Viladecans - dels quals en som padrins - dissabte per la tarda, i l’actuació a Vilafranca amb Xicots diumenge al migdia.