L'Anna, enxaneta dels Castellers de Castelldefels, ens explica com han anat les sortides del cap de setmana:
"Jo no puc pujar als castells, perquè em vaig fer mal, i així que van saber que no podien comptar amb mi per pujar, van haver d'improvisar tot l'assaig de divendres perquè al dia següent a la sortida poguéssim fer els castells.
El dia cinc de novembre, els Castellers de Castelldefels vam fer una sortida a Cornellà. Aquesta sortida no ens va anar gaire bé, millor dit, és la pitjor sortida que hem fet.
Aquesta sortida no va sortir bé per només una sola raó: jo no podia pujar i sóc l'enxaneta, és un paper del castell molt important, perquè ell/a és qui ha de coronar el castell.
Quan vam començar a fer el primer castell, en aquest cas era un pilar, jo ho vaig veure molt bé, però després vam començar a fer un 3 de 6 i, quan l'enxaneta, que era la meva germana i que és massa gran per fer d'enxaneta, estava baixant després de coronar-lo, l'acotxador va caure des dels dosos a la pinya, es va donar un bon ensurt, però res, i la resta del castell just després va caure també, però ningú no es va fer mal.
Després vam haver d'anar a pel 4 de 6. Quan va començar estava superparat, aquell tronc semblava impossible de moure, però quan l'enxaneta va passar el peu per coronar-lo, es van caure l'acotxador i l'enxaneta, però no es van caure a la pinya, sinó que es van caure sobre els terços, llavors el castell va aguantar tres segons i finalment es va caure.
L'acotxador es va caure de cara, es va fer mal al nas, però no va ser res de greu. Però després d'aquestes caigudes, va dir que no volia fer més castells aquell dia.
Al dia següent, dia sis de novembre, també teníem sortida de castells, vam anar a Montblanc. Quan estava tot preparat i tocava pujar al castell, fins i tot estaven els dosos col·locats, l'acotxador va dir que no volia pujar. Llavors van fer baixar el castell.
La colla que estava amb nosaltres, va començar a fer un 3 de 6, però a ells els va anar molt bé.
Quant ens va tornar a tocar a nosaltres, van haver de pujar els dosos d'acotxador i d'enxaneta. Però no només això, sinó que van haver de baixar un pis el castell: vam intentar un 4 de 5.
Aquest castell, com era un pis menys, ens va sortir molt bé, però per desgràcia els castells de 5 no compten.
Després li tocava actuar a l'altra colla. Van intentar la torre de sis, quan l'enxaneta estava baixant després de coronar-lo va caure, l'acotxador quasi va caure a terra, però el van agafar a temps, ningú no es va fer mal.
Després ens tocava de nou a nosaltres. Vam intentar el 4 de 5 amb agulla i també es va poder coronar, però era de 5 i tampoc va comptar.
L'altra colla va intentar el 4 de 6 amb l'agulla. A ells els hi va sortir molt bé, però quan l'enxaneta estava baixant del pilar... es va posar molt i molt nerviosa i va caure el pilar de quatre.
Ara ja estàvem a punt d'acabar, però quedaven els pilars de 4.
Els pilars els tenim superats, les dues colles vam fer els pilars molt bé. Jo no sé el motiu, però ells van fer tres pilars. En l'últim que van fer, encara no havia ni fet l'aleta, es va caure.
Quan tot es va acabar, ens van invitar a dinar.
Jo, aquest cop no hi he pujat, però quan pujo allà dalt i els corono em sento molt orgullosa amb mi mateixa, i més quan baixes i que tothom et felicita, a mi m'agrada molt l'experiència aquesta."
