A voltes cal caure

Avui els Castellers de Castelldefels hem anat a Caldes de Montbui. Una sortida imprevista, que no era al calendari, però, que tot i així, ha comptat amb moltes camises grogues. Sí, hi havia moltes camises, de fet no faltava ni un casteller de tronc, teníem tots els dosos i la canalla, i tampoc no ens faltaven baixos. Tanmateix, no hem pogut treure a plaça els castells que teníem previstos. I això per què? Doncs, simplement, perquè ens faltaven mans. Un cop més s’ha demostrat que, sense una bona pinya, no es poden fer castells. Podem tenir un tronc ben entrenat i una canalla valenta i decidida, però si ens falla la pinya… la resta no serveix per a res.

Avui ha quedat ben palès que, si volem créixer com a colla, la nostra pinya ha de créixer, s’ha de formar i, sobretot, s’ha de comprometre.

Avui, també, hem pogut comprovar que quan les coses van bé tothom somriu, i tothom està d’acord amb tothom, tots som bon amics, no hi ha històries, ni problemes. Però quan les coses van maldades, llavors ningú se’n recorda de somriure, tothom critica tothom, ningú no ho fa bé, tothom falla, la culpa és d’aquest o és de l’altre. És comprensible, som castellers, i com a tals, som gent amb un cor molt gran, que quan cal som capaços de lluitar fins al final, que ho donem tot, que ens emocionem quan tenim èxit, però que ens enrabiem i plorem quan no en tenim . És el nostre tarannà, per això fem castells, però és aquest mateix tarannà el que, de vegades, ens traeix.

Malgrat tot, avui hem carregat un 3 de 6 amb una dosos i un acotxador novells i, tot i la caiguda, després hem descarregat el 3 de 6 amb l’agulla i hem intentat també el 4 de 6 amb l’agulla.  Tot un èxit si ho comparem amb les sortides de l’any passat, encara que la sensació, avui, era de derrota, després d’un seguit d’actuacions en què tot ens havia sortit més que bé i en què havíem aconseguit millorar, cada vegada, l’actuació anterior.

Avui no ha pogut ser, és cert, però a voltes cal caure per tornar-se aixecar amb més força.