Missatge de la Sílvia per a la canalla

Portem molt de temps treballant tots junts perquè aquesta colla tiri endavant, alguns més temps i d’altres menys, però segur que tots amb la mateixa empenta. Hem tingut moments millors i moments pitjors, però sempre hem lluitat perquè la colla toqui el cel a través de les puntes dels dits de l’enxaneta.

Tots els dosos, acotxadors i enxanetes que aquesta colla ha tingut han hagut de patir una gran pressió, ja que, la majoria del cops, no hi havia un relleu, una altra persona que ho pogués fer per ells, cosa que no ha sentit ningú més en aquesta colla i, tot i així, sempre han superat les expectatives. Tot i ser persones petites, han demostrat que són valentes com gegants.

L'altre dia, el diumenge, vam aconseguir una cosa que no havíem aconseguit mai en la nova era d'aquesta colla: VAM DESCARREFAR ELS 3 CASTELLS!

I vosaltres, boniques, Anna, Brugués, Gemma, Helena i Carla, suportades per tota la colla a sota vostre, sou les que ho vau aconseguir.

Ara mateix formeu la nostra canalla, la part de més amunt del nostre castell, i sou les més capaces de fer que tots ens sentim orgullosos de la colla en la que estem.

Però la fita de l'altre dia no és el final de res, el diumenge passat ha de ser el principi de tot un seguit de sortides en les que demostrem el que som capaços de fer tots plegats. Ara, aquest ha de ser el nostre objectiu: ser cada vegada millors.

Sento molt dir-vos-ho, sobretot a les mes petites, però encara no tenim relleu, així que demostreu el que valeu i porteu-nos fins al cel!!

Visca els Grocs! I sobretot les groguetes!!!

Sílvia, cap de canalla dels Castellers de Castelldefels

Aquest cop sí!

Ahir va ser el nostre aniversari. Ja fa trenta anys que va néixer la colla, i n’hem vist de tots colors. Durant uns quants anys vam ser colla de set, vam participar en el concurs de Tarragona i, fins i tot, vam aixecar castells a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Però després van venir temps difícils i, durant anys,  ens vam haver de conformar amb fer pilars per festa major i poca cosa més. Al 2008, però, ja tornàvem a tenir prou gent per provar d’aixecar castells una altra vegada, i ho vam aconseguir l’11 de setembre d’aquell any, a Les Roquetes del Garraf. El que vam sentir els que érem allà aquell dia no es pot descriure amb paraules, però sí es pot comparar amb el que vam sentir ahir, quatre anys després, quan vam aconseguir descarregar els tres castells per primera vegada des d’aquell 11 de setembre del 2008.

Ja feia temps que ho perseguíem, feia temps que ho desitjàvem, però, sobretot, feia temps que ho necessitàvem. Necessitàvem demostrar-nos a nosaltres mateixos i a la resta del món que ho sabem fer, que ho podem fer, que n’hem après molt, i que tots els esforços i dedicació han servit d’alguna cosa. Ahit la nostra colla va fer la millor actuació a plaça, vam descarregar els tres castells amb solvència, i vam aixecar pilars amb gent nova i il·lusionada que es van estrenar i que ho van fer immillorablement bé.

Ara cal mirar endavant , seguir assajant molt, provar nous troncs i aconseguir que més gent nova pugi a plaça i ho doni tot, que ganes no els en falten!

Avui, també, hem de donar les gràcies a la nostra canalla, la Brugués i l’Anna, dues nenes valentes com n’hi ha poques, que han demostrat que en saben molt i que són l’ànima de la colla. Gràcies també als castellers i castelleres de la pinya, que van treballar fins al límit de les seves forces i que són els que realment van fer possible que descarreguéssim el 3 de 6, el 4 de 6 i la torre.

Felicitats a tots i totes!

Som-hi Grocs!

Exhibició castellera a la Fira Fora Estocs XECC

Diumenge passat per la tarda, els Castellers de Castelldefels vam fer una petita exhibició als Jardins del Castell, dins del programa d'activitats organitzades per la Xarxa d'Empresaris i Comerços de Castelldefels (XECC), amb motiu de la Fira Fora Estocs, una iniciativa dels comerciants de Castelldefels adherits a la XECC.

Vam aixecar, sense dificultats, dos pilars de 4 i 4 castells de 5 nets. Va ser només una petita mostra del que podem fer, i una manera de donar-nos a conèixer a la població, una bona part de la qual encara no sap que la nostra ciutat té colla castellera i que calen encara moltes mans noves per fer-la créixer.



 

Sopar de germanor 30è aniversari

Aquest any, l'Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels fa 30 anys! I els Castellers de Castelldefels també! I per celebrar-ho, hem preparat tot un seguit d'activitats que es faran al llarg de l'any.

Per començar, hem organitzat un sopar de germanor, que tindrà lloc el proper dissabte 5 de maig a les 21.00 h, al local de l'ACPC.Volem que el passat, el present i el futur de l'Agrupació es trobin, es coneguin, comparteixin experiències i passin una bona estona tot sopant. És per això que demanem l'assistència de tots els que han estat en algun moment, o són actualment, socis de l'Agrupació. Trobareu més informació a la web de l'ACPC.

Dones castelleres, dones valentes!

El dia 8 de març al vespre, les dones castelleres dels Castelleres de Castelldefels van aixecar, a la Plaça de l'Església, un pilar de 4 per commemorar el Dia internacional de la dona Treballadora.

Com s'aprecia a la imatge, la pinya era quasi inexistent i el públic poc nombrós, però això no va aturar les nostres dones castelleres, dones valentes i compromeses, que van voler mostrar, d'aquesta manera, el seu suport a una diada que ens recorda a tots que encara hi ha molt camí per fer per aconseguir la igualtat de drets de les dones al món laboral en concret i a tots els àmbits en general.

Tot i que, per sort, podem afirmar que en el món casteller, o si més no a la colla dels Castellers de Castelldefels, la igualtat de gènere és absoluta i inqüestionable.

Això pinta groc!!!

Ahir varem tenir un gran inici de temporada, potser el mes engrescador dels que recordo i el que més em motiva es que no van ser pocs el comentaris com: “Això pinta bé”, “sona bé” , “quin bon feeling”, ..... Però al final jo em quedo amb la que ha escrit “ACPCast” que diu: això pinta groc.

Si, això pinta groc, i no es fruit de la casualitat, sinó que és fruit de la feina constant i sorda que estan fent dia a dia uns quants membres de la colla, i sincerament crec que es gracies a la seva feina que la passada temporada va acabar tant bé i que per la quantitat d'idees i opinions, de ben segur han de fer d’aquesta 30a temporada una de les mes grans de la colla. Creieu-me que això pinta groc. I si poguéssiu apreciar les ganes que hi ha a la tècnica pinta d’un groc ben viu i intens.

Quant vaig agafar la direcció de la colla vaig tenir clar que jo no era el cap de colla que els grocs necessitaven, i que eren necessaries unes habilitats de les quals jo en mancava i encara hi manco, i d’aquell moment ença vaig saber que el millor que podia fer era intentar reunir el millor equip que la colla es mereixia.

Es diu que un cap de colla ha de ser, tenaç i un pel tossut, i amb aquesta descripció jo ja vaig saber que això sería la tasca del Jaume, que ha demostrat la seva tenacitat i compromís amb la colla i amb la tècnica, “más alla del cumplimento del deber” com deien a l’exercit. I ha anat millorant dia a dia la seva tasca i la de tots nosaltres ja sigui com a cap de pinyes, demostrant ser un gran cap, treballant amb el seu “petit” ajudant i convertint-se en la peça imprescindible alhora de planificar cadascuna de les sortides, posant el necessari grau de realisme a les propostes de la resta dels membres. Sense la seva aportació estic segur que les sortides de la temporada passada no haguessin anat tant bé.

Per un altre banda, gent de la colla em va fer notar que sovint, massa sovint, no sóc capaç de transmetre entusiasme. No ho era a l’agost i sabia que sense aquest ingredient la direcció de la colla seria molt mes complicada. La solució va aparèixer a la festa major, pujada a la cosa mes alta que va trobar: el carril tapa cables i cridant a la canalla aquella frase que em arribar a l'anima: "Quina pinya mes collonuda". La frase no només la deia amb tota la força de la seva veu sinó que la deia alhora amb tot el seu cos mentre amb la mirada fixa a la canalla els anava enviant energia com si fos un superman de las pelis. Llavors vaig veure clar que l'entusiasme de la Sílvia supliria qualsevol deficiència en aquest aspecte, com ha demostrat de llavors fins ara.

Tradicionalment la colla havia tingut un gran problema en la comunicació, des de la tècnica a la resta de la gent i des de la gent a la tècnica. Aquí tenia clar el que s’havia de fer: la Montse era i és la veu mes autoritzada de tota la colla i de tota l’agrupació. Si ho ha dit la Montse, es que es cert. Els seus “posts” al blog i les notificacions, tenen mes seguidors i mes credibilitat que els telenoticies o inclús que la “Scientific American”. Però la aportació de la Montse es molt mes important durant les reunions de tècnica: Ella es qui millor representa el sentir de la gent de la colla, sobretot aquesta part mes assenyada que mai fa gaire soroll però que ella ens ha ensenyat a tenir sempre en compte demostrant amb les seves observacions un encert digne del mateix Punset.

Ja veia al començar que hi havia molta feina per fer, per a planificar la temporada passada i per planificar la temporada del 30é aniversari, molta feina a fer i la necessitat d’algú en qui confiar la coordinació dels esforços de tot allò que es necessari, a part de fer Castells. Com l’Esteve no fa més que repetir el que un dia un antic cap de colla l'hi va dir, cada cop que pot: “Si les costellades i els sopars de colla no van bé, oblidem-nos de fer Castells”. I aquesta feina ha recaigut des de l’inici en L’Eduard, que ha bastit un fabulós calendari amb un equilibri de grans sortides i temps per a preparar-les del millor que recordo. A mes a mes, sense ell que coordina i engresca el Joves Grocs tot seria mes difícil i no fariem aquestra quantitat de tallers i activitats. La de l’Eduard es una feina que llueix poc però sense ell les coses no anirien tant ben greixades com van.

Però amb una tècnica tant endreçada i tant treballadora, tot era massa avorrit, estava clar que era necessària la energía transgressora i provocadora d’algú com l’Abel, per a plantejar nous reptes cada cop mes complicats i ambiciosos, per esperonar-nos a tots a assumir nous riscos i nous objectius, que passant per quedar primers a la lliga de Futbol fins a no afluixar en cap de les actuacions. L’Abel, que no para de cridar i anar amunt i avall a tots els assaigs, que no para de comentar al facebook convocant a tothom, i que constatment ens demana a tots nosaltres més, és per a la tècnica com un red bull, ens posa les piles, i ens fa pencar de valent.
El Josele, representa en aquest equip l’eterna memòria, es la consciencia de la tècnica. I pobre d'aquell que hagi dit: faré això o allò, i no ho fa. El Josele esta allí per recordar-ho. Ell pensa sempre en tot el que queda pendent, en els compromisos i no deixa afluixar el pas, si em dit que ho faríem ho hem de fer, es el seu mantra.... I ara el de tota la tècnica.

I si una cosa fa falta a la tècnica es algú que faci de colega dels mes petits, que sigui la persona que ajudi a la Sílvia en tenir la canalla entretinguda, i sobretot feliç. No es fàcil, però aquí ha sigut la pròpia canalla la que ha escollit. El veredicte va ser clar: Els nens volen la Lorena. I la tècnica hem acatat la sentencia. A partir d'ara la Lorena forma part de la tècnica amb l’encarrec de fer allò que porta temps fent, fer-se carrec dels mes petits al costat de la Sílvia i de la Gemma.

No cal dir que la verdadera ànima de la colla, ha sigut, es i serà l'Esteve que gracies a déu va acceptar tornar a formar part de la tècnica, amb un encàrrec força complexe: dirigir els assaigs i els aspectes més tècnics de com aixecar els castells, tot donant a l’equip la solvència necessària. Però com això que ell ho fa fàcilment no n‘hi ha prou i també lidera la organització del 30é aniversari i amb el seu alter ego, ACPCast, fa de movilitzador 2.0 de la colla, l’agrupació i tot el poble.

En tot grup complexe sabia que es necessari el barrufet rondinaire i aquell que fa les preguntes indiscretes, aquesta es la tasca del Coca, que es el sots-cap de colla en exedencia, per culpa de la feina, però que quant pot no deixa de donar el seu punt de vista en totes les polèmiques i que ens fa baixar de tant en tant dels núvols i tocar de peus a terra, tot i que la feina limita les seves aportacions, quant pot, són de una gran ajuda.

Els castellers de Castelldefels no serien el que són sense la resta de la Agrupació de Cultura Popular i es per això que la tècnica no seria el que és sense la junta de l'ACPC. El Josep María, l'Olga, la Lourdes, La Suyan i la resta dels caps de colla de les diferents seccions son la crossa indispensable per a la colla i que com l’anterior junta han demostrat sempre el seu compromís decisiu en tot moment per tirar endavant. Una junta liderada per el Jaime que va re-fundar la colla anant a recollir els membres gairebé porta per porta en aquell moment i una junta com l’actual que esta sempre amatent de tot el que necesitem.

La gent que també treballa pels grocs i per la tècnica, molts cops de forma inconscient però ja que les seves col·laboracions son molt importants les he de resaltar, com l’Efrem i el Cesk que sempre estan allí quant es necessari i donant sortida a les nostres activitats a la radio i en un munt d’extres que sorgeixen, i el gran repetidor 2.0 de la colla que son el twits i fotos de la Laura i de tants i tants altres. Textos, fotos, vídeos que omplen els blogs , facebooks i la xarxa en general i que tanta difusió fan de tota la feina que fem son d’una gran vàlua.

Això pinta groc, i tot i que no es pot deixar d’agrair la feina i compromís de tothom a la collla, no es pot deixar de reconèixer els esforços i entusiasme d’aquesta tècnica que esta realment compromesa en que aquesta temporada no sigui nomes especial per que es la trentena, sinó perquè els castells seran de ben segur per estar-ne orgullosos.
Ja hem fet un gran campionat de futbol, un gran inici de temporada i la setmana que ve hem de fer una gran calçotada, amb aquests precedents i fent honor a la sentencia dels antics caps de colla que tant ens recorda l’Esteve, segur que els castells en aquesta temporada ens faran gaudir i sentir-nos orgullosos de pertànyer als grocs.

Gracies per endavant a tots i totes per el que de ben segur serà una gran temporada i pel suport que donareu un cop mės a aquesta gran tècnica.

David

Una colla petita, un gran esperit!

Dissabte passat, els Castellers de Castelldefels vam agafar la bossa i el sac de dormir i vam anar cap a Guissona. Per una vegada, a la bossa no hi dúiem ni la faixa, ni la camisa groga, ni els pantalons blancs, sinó una samarreta groga, pantalons d’esport i calçat esportiu. I al cor no hi dúiem la il·lusió d’aixecar un castell, sinó les ganes de passar-ho bé.

Anàvem a participar, per tercer any consecutiu, al Torneig de Futbol Intercasteller, que començava dissabte al matí i acabava diumenge al migdia. Hi anàvem molt més ben preparats que en anys anteriors, ja que durant dos mesos havíem estat entrenant cada divendres, fes fred o calor, plogués o nevés. I també portàvem una bona afició, composta per “chonis” i acompanyada pel “chonimòbil”, un carret de la compra “tunejat”, amb equip de música i llums de neó inclosos.

El dia que vam saber quants ens havíem apuntat finalment al torneig, no ens ho podíem creure! Érem quaranta, i a la colla, en total, en som seixanta (si arriba!). L’alta participació ens donava forces com a equip i ganes de fer-ho bé. Crèiem que podríem millorar la posició de l’any anterior, que vam quedar vintens, però mai no ens hauríem imaginat que arribaríem a quarts de final, i encara menys que acabaríem en sisena posició!

Va ser un cap de setmana intens, emocionant, atípic, sorprenent i molt, molt cansat. Vam demostrar que nosaltres, quan volem, podem, i ens vam sentir orgullosos de ser dels Grocs, una colla molt petita que lluita dia rere dia perquè la gent que l’envolta entengui què són els castells i aprengui a estimar-los, una tasca molt feixuga en una comarca on mai no hi ha hagut ni tradició castellera ni cultura popular. Potser és per això, perquè estem tan avesats a lluitar i esforçar-nos cada dia per tirar endavant la colla, que hem estat capaços de superar-nos a nosaltres mateixos, encara que sigui jugant a futbol.

Ara només cal esperar que enguany, que fem trenta anys, siguem capaços de superar-nos també fent castells i esdevinguem, una altra vegada, colla de set!