Dissabte passat, els Castellers de Castelldefels vam agafar la bossa i el sac de dormir i vam anar cap a Guissona. Per una vegada, a la bossa no hi dúiem ni la faixa, ni la camisa groga, ni els pantalons blancs, sinó una samarreta groga, pantalons d’esport i calçat esportiu. I al cor no hi dúiem la il·lusió d’aixecar un castell, sinó les ganes de passar-ho bé.
Anàvem a participar, per tercer any consecutiu, al Torneig de Futbol Intercasteller, que començava dissabte al matí i acabava diumenge al migdia. Hi anàvem molt més ben preparats que en anys anteriors, ja que durant dos mesos havíem estat entrenant cada divendres, fes fred o calor, plogués o nevés. I també portàvem una bona afició, composta per “chonis” i acompanyada pel “chonimòbil”, un carret de la compra “tunejat”, amb equip de música i llums de neó inclosos.
El dia que vam saber quants ens havíem apuntat finalment al torneig, no ens ho podíem creure! Érem quaranta, i a la colla, en total, en som seixanta (si arriba!). L’alta participació ens donava forces com a equip i ganes de fer-ho bé. Crèiem que podríem millorar la posició de l’any anterior, que vam quedar vintens, però mai no ens hauríem imaginat que arribaríem a quarts de final, i encara menys que acabaríem en sisena posició!
Va ser un cap de setmana intens, emocionant, atípic, sorprenent i molt, molt cansat. Vam demostrar que nosaltres, quan volem, podem, i ens vam sentir orgullosos de ser dels Grocs, una colla molt petita que lluita dia rere dia perquè la gent que l’envolta entengui què són els castells i aprengui a estimar-los, una tasca molt feixuga en una comarca on mai no hi ha hagut ni tradició castellera ni cultura popular. Potser és per això, perquè estem tan avesats a lluitar i esforçar-nos cada dia per tirar endavant la colla, que hem estat capaços de superar-nos a nosaltres mateixos, encara que sigui jugant a futbol.
Ara només cal esperar que enguany, que fem trenta anys, siguem capaços de superar-nos també fent castells i esdevinguem, una altra vegada, colla de set!
Anàvem a participar, per tercer any consecutiu, al Torneig de Futbol Intercasteller, que començava dissabte al matí i acabava diumenge al migdia. Hi anàvem molt més ben preparats que en anys anteriors, ja que durant dos mesos havíem estat entrenant cada divendres, fes fred o calor, plogués o nevés. I també portàvem una bona afició, composta per “chonis” i acompanyada pel “chonimòbil”, un carret de la compra “tunejat”, amb equip de música i llums de neó inclosos.
El dia que vam saber quants ens havíem apuntat finalment al torneig, no ens ho podíem creure! Érem quaranta, i a la colla, en total, en som seixanta (si arriba!). L’alta participació ens donava forces com a equip i ganes de fer-ho bé. Crèiem que podríem millorar la posició de l’any anterior, que vam quedar vintens, però mai no ens hauríem imaginat que arribaríem a quarts de final, i encara menys que acabaríem en sisena posició!
Va ser un cap de setmana intens, emocionant, atípic, sorprenent i molt, molt cansat. Vam demostrar que nosaltres, quan volem, podem, i ens vam sentir orgullosos de ser dels Grocs, una colla molt petita que lluita dia rere dia perquè la gent que l’envolta entengui què són els castells i aprengui a estimar-los, una tasca molt feixuga en una comarca on mai no hi ha hagut ni tradició castellera ni cultura popular. Potser és per això, perquè estem tan avesats a lluitar i esforçar-nos cada dia per tirar endavant la colla, que hem estat capaços de superar-nos a nosaltres mateixos, encara que sigui jugant a futbol.
Ara només cal esperar que enguany, que fem trenta anys, siguem capaços de superar-nos també fent castells i esdevinguem, una altra vegada, colla de set!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada