Ensopegada a Santa Coloma

Ahir es va demostrar, una vegada més, que per aixecar castells cal que totes les peces encaixin. Si falten mans, no es poden fer castells. Si falten baixos, no es poden fer castells. Si falten crosses, no es poden fer castells. I si la canalla no ho vol, tan se val si hi ha una gran pinya i un tronc ferm, que tampoc es pot fer un castell.

Un castell és un engranatge en què totes les peces han de funcionar i encaixar bé les unes amb les altres. Només que en falli una, l’engranatge s’atura. I això és el que va passar ahir, a la Trobada de Tardor de Santa Coloma de Gramenet. Teníem prou gent i teníem ganes de fer una gran actuació. Tanmateix, la canalla no ho va veure clar, i l’engranatge es va aturar. Ens vam haver de conformar amb 2 pilars de 4 i un 4 de 6 descarregats, a més dels intents desmuntats de 5 de 6 i 3 de 6 amb l'agulla. Això, però, no vol dir que la màquina ja no funcioni, o que sigui una mala màquina. Només se li ha de fer una bona posada a punt, greixar-la una mica, i tornem-hi que no ha estat res!

Ens queda encara una última actuació, una cita molt important amb què tancarem la temporada: l’actuació de Festa Major d’Hivern de la nostra ciutat. I ens queden encara molts assaigs per posar-nos a punt i acabar la temporada tan bé com la vam començar.

Castellers i castelleres, no defalliu! Ho podem fer. Ho sabem fer. I ho demostrarem.