Ara ja fa tot just un any, els Castellers de Castelldefels vam estrenar una nova web. De mica en mica li hem anat donant forma i ara ja està més o menys presentable. Us convidem, doncs, a entrar-hi i a seguir les nostres activitats des d'aquest nou indret:
www.elsgrocs.cat
dilluns, 26 de gener del 2015
dilluns, 20 de gener del 2014
Arrenquem amb força!
Ahir diumenge 19 de gener, els Castellers de Castelldefels vam aconseguir descarregar el primer 3 de 7 de la temporada, en el marc de la Festa Major d’Hivern de Begues. Després de la parada per les vacances de Nadal i amb només dos assajos, vam apostar fort i ens vam atrevir amb un castell de 7 - el més matiner d’una temporada que, de fet, encara no ha començat . Arrenquem, doncs, amb molta força i moltes ganes, esperant, això sí, assolir ben aviat la fita més important i difícil de totes: fer créixer la colla.
Va ser, també, una diada important per als amfitrions, els Encantats de Begues, ja que van aconseguir descarregar el seu primer 3 de 6 amb l’agulla. L’actuació, que va començar després d’una cercavila en què es van descarregar diversos pilars de 4, va constar d’una ronda de castells, precedida pels tradicionals pilars de benvinguda, als quals s’hi van afegir els Castellers de Barcelona, que van venir a donar un cop de mà. Un 4 de 6 de germanor dels Grocs i els Encantats va posar punt i final a una diada rodona, en què l’amistat i el bon rotllo entre les colles participants van ser la nota predominant. I després de l’actuació, un brou casolà ben calent i un civet de senglar que estava per llepar-se’n els dits, cortesia dels Encantats.
Una diada entranyable, doncs, que esperem poder repetir any rere any. I és que els Encantats no només són bons companys a plaça. Són, també, els millors amfitrions.
Ara cal ser molt pacients, perquè encara falten unes quantes setmanes perquè comenci, de veritat, la temporada. De moment, el proper divendres obrim l’escola de castells.
Va ser, també, una diada important per als amfitrions, els Encantats de Begues, ja que van aconseguir descarregar el seu primer 3 de 6 amb l’agulla. L’actuació, que va començar després d’una cercavila en què es van descarregar diversos pilars de 4, va constar d’una ronda de castells, precedida pels tradicionals pilars de benvinguda, als quals s’hi van afegir els Castellers de Barcelona, que van venir a donar un cop de mà. Un 4 de 6 de germanor dels Grocs i els Encantats va posar punt i final a una diada rodona, en què l’amistat i el bon rotllo entre les colles participants van ser la nota predominant. I després de l’actuació, un brou casolà ben calent i un civet de senglar que estava per llepar-se’n els dits, cortesia dels Encantats.
Una diada entranyable, doncs, que esperem poder repetir any rere any. I és que els Encantats no només són bons companys a plaça. Són, també, els millors amfitrions.
Ara cal ser molt pacients, perquè encara falten unes quantes setmanes perquè comenci, de veritat, la temporada. De moment, el proper divendres obrim l’escola de castells.
diumenge, 8 de desembre del 2013
Orgull groc
Avui els Castellers de Castelldefels hem actuat a casa nostra amb motiu de la Festa Major d’Hivern, i ho hem fet amb l’ajuda dels companys del CRUC, d’alguns membres del Club de Bàsquet Castelldefels, dels companys castellers dels Encantats de Begues i de les colles que han compartit plaça amb nosaltres: els Laietans de Gramenet, els Vailets de Gelida i els Carallots de Sant Vicenç.
Es difícil, molt i molt difícil, descriure el que hem sentit avui els Grocs. Avui ens ho jugàvem tot i no ens hi jugàvem res. Després d’una temporada increïble, indescriptible, en què hem descarregat més castells que en la suma de les quatre temporades anteriors, en què hem recuperat el pilar de cinc i el 3 de 7, en què hem fet proves de 5 de 6 i 2 de 6 nets que ens fan somniar amb un 5 de 7 i una torre de set que ja són a tocar, en què hem renovat els troncs i els hem alleugerit , en què hem donat les regnes a gent molt jove - però molt valenta - que ha demostrat que ho pot fer, en què hem augmentat el nombre de canalla substancialment, en què hem aconseguit una pinya molt tècnica que treballa de valent, després d’una temporada de somni en què hem assolit fites inimaginables per a la majoria de nosaltres quan la vam començar ara fa una quants mesos, avui ho hem descarregat tot. Volíem dos castells de 7 i dos castells de 7 hem tingut. Volíem un castell inèdit a la colla - el 5 de 6 amb l’agulla – i un 5 de 6 amb l’agulla hem tingut. Volíem el vano de cinc, i un vano de cinc hem tingut.
Avui no calia descarregar-ho tot. De fet, encara que no haguéssim descarregat res, la feina ja estava feta i mot ben feta. No calia res més. Tot i això, ho hem fet. Hem acabat la temporada amb la millor actuació dels últims divuit anys, amb una plaça a vessar que ha vibrat amb nosaltres, que ha patit amb nosaltres i que ha celebrat l’èxit amb nosaltres.
Ara fa just cinc anys, escrivíem una crònica en què narràvem l’emoció viscuda en descarregar la torre de 6 i el pilar de 5 per primera vegada d’ençà de la recuperació de la colla. En aquella crònica parlàvem de les llàgrimes de la Núria, que en aquell moment feia de crossa. Avui la Núria ja no és dels Grocs, però avui era a plaça, com una castelldefelenca més, per gaudir de l’actuació i donar-nos suport. I, avui, la Núria ha tornat a plorar quan hem descarregat el primer castell de 7. Les llàgrimes de la Núria simbolitzen el passat i el present, tot allò que hem estat i el que ara som. I les llàgrimes de l’Helena – la quarts més jove de la colla –, llàgrimes d'alegria vessades després de descarregar un 4 de 7 que s’ha hagut de defensar fins al final, simbolitzen el futur de la colla, una colla que es pot ben bé dir que ha ressorgit de les cendres i, amb molt d'esforç i molta feina, ha tornat a guanyar-se un lloc al món casteller.
Avui ho hem aconseguit perquè ens ho hem cregut, perquè hem lluitat fins al final i perquè ENS HI HEM DEIXAT LA PELL. dimarts, 3 de desembre del 2013
Escalfant motors a Sant Vicenç
Diumenge passat
els Castellers de Castelldefels vam anar a Sant Vicenç els Horts per participar
en la I Diada dels Carallots, juntament amb els Vailets de l’Empordà i la Colla
Jove de l’Hospitalet.
La diada va
començar amb un pilar caminat dels Carallots, amb què van entrar a la Plaça de
l’Ajuntament, seguit dels pilars de 4 de benvinguda de la resta de colles.
Va ser una diada llarga
i una mica accidentada, marcada per la bona actuació dels Carallots, que van aconseguir
el seu objectiu en descarregar el seu primer 2 de 6, a més del 5 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla, tot i que van
fer llenya amb el 4 de 7 i el pilar de 5.
Als Grocs, com ja
és tristament habitual, ens faltava gent a la pinya, i això va impedir que
intentéssim cap castell de 7 pisos. Malgrat tot, vam completar una actuació de
tres castells – 4 de 6 amb l’agulla, 2 de 6 i 3 de 6 amb l’agulla - amb molta seguretat i solvència. I, per
rematar la feina, vam descarregar el cinquè pilar de 5 de la temporada.
Una actuació, doncs, que ens va servir per acabar
de consolidar els troncs dels castells de 7 i per escalfar motors de cara a l’important
cita que tenim diumenge vinent a les 13.00 h a casa nostra, a la Plaça de l’Església,
amb motiu de la Festa Major d’Hivern.
diumenge, 10 de novembre del 2013
Ja tenim el 3 de 7!
“Em sento molt bé”. Són les paraules de la
Nerea, enxaneta dels Castellers de Castelldefels, paraules que escrivia després
de descarregar el 3 de 7 ahir a Granollers, un 3 de 7 que s’ha fet esperar 15
anys!
Som-hi Grocs! Ens hi deixarem la pell!
I així ens sentim tots avui. Ens sentim molt
bé, perquè ahir vam tornar a fer història, perquè vam tornar a completar la millor actuació de la temporada i dels últims quinze anys, perquè vam
descarregar un castell que no descarregàvem des del 1998, perquè el vam
acompanyar d’un 5 de 6 i un 2 de 6 molt solvents i perquè ho vam arrodonir tot descarregant el quart pilar de 5 de la
temporada.
I què podem dir del 3 de 7? Rodonet, parat i
amb bones mides, ni massa lent, ni massa ràpid, amb la rengla, això sí, una
mica entrada, i lleugerament tremolós, sobretot a la baixada, moment en què les
emocions contingudes lluitaven per sortir. I una canalla molt i molt valenta, quarts i terços molt concentrats i segons i baixos ferms com roques, gràcies a una pinya groga collonuda que els va saber mantenir en posició. En definitiva, una sensació de “no
ha estat tan difícil” que obre les portes a futurs intents.
Ahir, doncs, a la Plaça de la Porxada de
Granollers, i gràcies, en gran part, a la gran ajuda dels Xics a les pinyes, els
Castellers de Castelldefels ens en vam sortir. I ens vam sentir orgullosos, feliços, satisfets, emocionats
i esperançats. Després de lluitar dia a dia contra la manca de gent a les
pinyes, el poc compromís d’alguns, la impotència que genera veure’ns incapaços
de fer créixer la colla, i les mil i una dificultats amb què convivim a diari
les colles petites, ahir ens vam sentir compensats i recompensats. I així ho
vam demostrar, amb crits, llàgrimes, abraçades i càntics.
La temporada passada ja vam viure, també, una fita histórica quan vam descarregar el 4 de 7, després de quinze anys sense
aconseguir-ho. Malauradament, enguany l’hem intentat vuit vegades i només l’hem pogut
carregar en una ocasió. La temporada, però, encara no s’ha acabat per als
Grocs. Diumenge 1 de desembre actuem a Sant Vicenç dels Horts i el 8 de desembre
tenim una de les cites més importants de la temporada: l’actuació a casa nostra
amb motiu de la Festa Major d’Hivern. Serà el moment de signar una temporada
increïble i inoblidable amb el millor final dels finals possibles. Serà el
moment de tornar a descarregar aquest 4 de 7 que tant ens està costant i de
repetir la gesta d’ahir amb el 3 de 7. Serà el gran moment dels Grocs, moment
que ens agradaria compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes de
Castelldefels.Som-hi Grocs! Ens hi deixarem la pell!
dilluns, 28 d’octubre del 2013
100 pilars de 5!
La diada castellera d’ahir diumenge a Sant
Feliu de Llobregat va ser especialment emotiva per als Castellers de
Castelldefels.
L’esclat d’alegria, un cop aconseguit, va ser unànime.
Després dels pilars de benvinguda de les tres
colles participants – Castellers de Cerdanyola, Castellers de Castelldefels i els
amfitrions, els Castellers de Sant Feliu -, en primera ronda la tècnica va
decidir intentar un 4 de 6 amb gent novella al tronc, construcció que vam descarregar
amb prou solvència, tot i que al cap de colla no li va agradar gens el guirigall
que se sentia al tronc. En segona ronda vam descarregar un 5 de 6 molt parat, en bona part gràcies a la gran ajuda dels companys de les altres dues colles. Per acabar, vam descarregar un 3 de 6 amb l’agulla, també molt
parat i amb molt bones mides.
La destresa i rapidesa de la canalla van ser
claus en la bona actuació dels Grocs, i des d’aquí volem felicitar-los a tots i
totes per la seva gran actuació.
La diada, però, encara no havia acabat.
Faltava la cirereta del pastís: el pilar de 5!
Enguany ja l’havíem descarregat dos cops a
plaça i uns quants més a l’assaig, però aquest era especialment important,
perquè es tractava del pilar de 5 número 100! de la història de la colla. El
vam carregar sense patir gaire, però la baixada va ser una altra cosa. Més tremolós
que els anteriors, el segon i la pinya van haver de treballar de valent per
aturar-lo mentre es descarregava. L’esclat d’alegria, un cop aconseguit, va ser unànime.
Ara toca assajar amb ganes i aconseguir més
gent per a la pinya per seguir tirant amunt. Propera parada: dissabte 9 de
novembre a Granollers.
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Sis rondes, sis castells descarregats
El cap de setmana passat els Castellers de Castelldefels
vam tornar a fer doblet. Dissabte vam assistir, per quart any consecutiu, a la Trobada
de la Tardor de Santa Coloma de Gramenet, al costat dels Castellers de Rubí, els
Castellers de Viladecans i els Castellers de Santa Coloma. El cert és que aquesta
plaça no ens ha portat massa sort en el passat i que no hi havíem aconseguit
descarregar mai els tres castells. És per això que hi anàvem amb il·lusió,
perquè els de Santa Coloma són uns bons amfitrions i hi tenim molt bona relació,
però també amb certa recança, perquè temíem que, una vegada més, les coses no anessin
bé. Per començar, ens faltaven algunes peces del tronc i unes quantes més de la
pinya - de fet, no arribàvem a les quaranta camises - i això ens impedia intentar
castells de 7, o el 5 de 6 o el pilar de 5.
En primera ronda, doncs, vam intentar el 4 de 6 amb l’agulla, que vam descarregar sense cap dificultat. En segona ronda vam intentar un 2 de 6 - amb un acotxador i una dosos que s’estrenaven com a tals en aquesta construcció - que vam aconseguir descarregar al segon intent, tot i que va tremolar una mica més del compte a la baixada. Ja en tercera ronda, vam intentar el 3 de 6 amb l’agulla, construcció que també vam descarregar amb absoluta solvència. Havíem aconseguit trencar, per fi!, el malefici. No hem d’oblidar, però, els pilars de 4 de benvinguda i de comiat, tots dos descarregats i tots dos molt especials. El primer perquè s’hi estrenava un segon molt jove i molt novell, el Sheikh, que va aguantar molt bé no només el pilar, sinó també els comentaris burletes sobre els pantalons bermudes a quadres que portava. I el segon perquè va ser un pilar de dones, des del baix fins a l’enxaneta, que es va culminar amb un mocador rosa com a símbol de la lluita contra el càncer de mama.
Ja amb els deures de dissabte fets, diumenge al matí vam assistir a la Diada del 13è aniversari de la Colla Jove de L’Hospitalet de Llobregat, juntament amb els Carallots de Sant Vicenç. En aquesta ocasió tampoc érem gaire més de quaranta camises i seguien faltant peces importants, tant al tronc com a la pinya, i és per això que es va optar pel 3 de 6, el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla. Tots tres castells es van descarregar sense dificultats.
En primera ronda, doncs, vam intentar el 4 de 6 amb l’agulla, que vam descarregar sense cap dificultat. En segona ronda vam intentar un 2 de 6 - amb un acotxador i una dosos que s’estrenaven com a tals en aquesta construcció - que vam aconseguir descarregar al segon intent, tot i que va tremolar una mica més del compte a la baixada. Ja en tercera ronda, vam intentar el 3 de 6 amb l’agulla, construcció que també vam descarregar amb absoluta solvència. Havíem aconseguit trencar, per fi!, el malefici. No hem d’oblidar, però, els pilars de 4 de benvinguda i de comiat, tots dos descarregats i tots dos molt especials. El primer perquè s’hi estrenava un segon molt jove i molt novell, el Sheikh, que va aguantar molt bé no només el pilar, sinó també els comentaris burletes sobre els pantalons bermudes a quadres que portava. I el segon perquè va ser un pilar de dones, des del baix fins a l’enxaneta, que es va culminar amb un mocador rosa com a símbol de la lluita contra el càncer de mama.
Ja amb els deures de dissabte fets, diumenge al matí vam assistir a la Diada del 13è aniversari de la Colla Jove de L’Hospitalet de Llobregat, juntament amb els Carallots de Sant Vicenç. En aquesta ocasió tampoc érem gaire més de quaranta camises i seguien faltant peces importants, tant al tronc com a la pinya, i és per això que es va optar pel 3 de 6, el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla. Tots tres castells es van descarregar sense dificultats.
Així doncs, un cap de setmana amb molt poques
camises, però amb els objectius assolits. Si en voleu saber més detalls i riure
una estona, no us perdeu els primers videoblogs de les actuacions castelleres dels
Grocs!
19
octubre 2013 - Vlog Santa Coloma de Gramenet @ElsGrocs
20 octubre 2013 - Vlog L'Hospitalet de Llobregat @ElsGrocs
La propera parada és diumenge vinent, 27 d’octubre,
a Sant Feliu de Llobregat, on actuarem al costat dels Castellers de Cerdanyola
i els Castellers de Sant Feliu i on esperem comptar amb moltes més camises.20 octubre 2013 - Vlog L'Hospitalet de Llobregat @ElsGrocs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)