Era una cita molt i molt important per a nosaltres.
Havíem aconseguit un bon nombre de camises grogues per a l’ocasió i els últims
assaigs havien deixat ben palès que estàvem preparats per fer una gran
actuació. Volíem descarregar el pilar de 5 - després d’haver-lo descarregat en
tres ocasions als assajos - i volíem, també, descarregar els primers castells
de 7 de la temporada, després d’haver aconseguit descarregar el 4 de 6 net
sencer i el 3 de 6 net fins a acotxador en
diverses ocasions. Estàvem preparats i ho sabíem.
En primera ronda, vam optar per la torre de
sis, una construcció que tenim molt assajada i que vam descarregar sense problemes.
Començàvem amb bon peu. En segona ronda, però, no ens va anar tan bé. Després d’haver
de desmuntar el 4 de 7, amb dosos
col·locats, per indecisió de la canalla, vam decidir tornar-ho a provar. Aquesta
vegada la canalla va pujar decidida, i el vam carregar! A la sortida de l’enxaneta,
però, el castell va trontollar, encara no se sap ben bé per què, i va caure a nivell de quarts. Va ser una caiguda aparatosa, que va deixar
uns quants castellers tocats, i la preocupació general pel seu estat va ofegar
les celebracions. Després d’una hora ben bona de valoracions de les lesions, es
va decidir aixecar un 3 de 6 amb l’agulla, però la canalla estava espantada i
no volia pujar i, finalment, vam haver d’acabar la nostra actuació amb 2 pilars
de 4 simultanis de comiat. 
Avui, quatre dies més tard, ens decidim finalment
a fer la crònica, perquè avui ja sabem que tots els castellers que, d’una
manera o una altra, van patir la caiguda, estan bé, amb contusions i poca cosa
més. Va ser, doncs, un ensurt i prou. Un
ensurt que va impedir que acabéssim l’actuació i que acomplíssim els objectius
que ens havíem fixat, però, sobretot, un ensurt que va apagar l’emoció i la satisfacció
d’haver carregat un castell de 7.
Per això, avui, volem compartir amb tots
vosaltres el nostre èxit i cridar, ben fort!, que som dels Grocs!
1 comentari:
Jo soc dels grocs! ;)
Publica un comentari a l'entrada